Gairebé tothom ens deia que el primer mes era ben dur i mirant el que ja hem viscut, puc dir que ens n'hem sortit la mar de bé. Hi han hagut moments de tots colors, anecdòtics i alguns frustants, com per exemple l'altre dia que es va passar 3hores plorant sense cap raó aparent fins que va aparèixer un gran pet diarreic que la va calmar. Podem dir però que en la globalitat és ben bona nena. Mama molt bé i creix en un ritme sorprenent. Ara comença a focalitzar i a meravellar-se de no sé ben bé què, a vegades mira el sostre ben sorpresa, d'altres la teva cara o les llums de colors i somriu. Es comença a descobrir les mans... vinga a xupar-les!! i comença a estar més estones a l'hamaca.
Jo encara em segueixo sorprenent que soc mare, la meva vida és depenent però ho faig amb gust i molt d'amor, encara em cal una mica més de paciència però l'enamorament ja és ben existent.
Un consell per les noves mares amigues (que n'hi han moltes): molta tranquil.litat i tot va sortint. El manual d'instruccions son ells/elles mateixos!
Us deixo amb unes últimes fotos de quan el pare la canvia (li encanta estar despullada i que li facin petons als peus!) i el bany (aviat començarem classes de piscina per nadons!):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada