Ja he començat a menjar sòlids!

La Dèlia ha començat a menjar sòlids!! Ja ha provat el moniato, la patata, la pastanaga i la poma... els tres primers dies van ser un èxit, fins i tot ella agafava la cullera i obria la boca, ara bé, després sembla que hagi perdut l'interès... espero que sigui per la coincidència d'un refredat i es que, també us hem d'explicar que aquesta setmana Santa hem passat amb família la primera malaltia, fins i tot un dia va arribar a 40 graus de febre i vam anar al metge corrents, ens van dir que era un procés víric ben normal. Ara ja està millor però li ha quedat una tos amb mocs ben horrible.
Això del menjar ja us aniré explicant perquè avui mateix em sembla una càrrega de paciència, sé que ens ho hem de prendre més com un joc que un acte nutritiu però... a vegades em miro el vol i m'agradaria enxufar-li de cop perquè quan comencem a fer els sorollets bocals expulsant el menjar el somriure se'm passa a frustració i cal relativitzar immediatament perquè sinó ella em mira amb ulls de... què passa? no en vull d'això!... i ja l'hem liada... és tot un aprenentatge mutu!
I diumenge ja ens vam trobar millor i vam anar a pintar ous de pàscua a casa el Colin i la Clara, en van sortir de color verd i vermell i fins i tot un tenia la cara pintada del pare... s'assembla?

I a la tarda vam anar a passejar pel parc i com que l'hora s'ha allargat, les postes de sol comencen a ser una meravella. Les primeres plantes que indiquen que la primavera ha arribat són els "daffodils", tot Cambridge en va ple i jo les trobo ben curioses perquè són molt vistoses. I mentre els pares xerraven em vaig asseure al costat d'un arbre i me'n vaig adonar de lo gran que són!! Ara bé, on m'ho passo millor és corrent als braços del pare:


També us vull explicar, que ahir dilluns vam anar d'excursió al bosc de "Thetford" i vaig estrenar la nova motxilla per fer "trekkings", m'hi vaig trobar ben còmoda perquè no vaig parar de xerrar i dormir, i es que hi estava ben calenteta, sobretot quan em van posar els guants del pare...