Quan s'ho passa bé és quan estàs per ella i la disfresses i li fas qualsevol tonteria, mireu-la aquí de Fàtima, jugant amb el seu pare:
I el que us deia, vol caminar sense saber que després d'un pas ve l'altre. Imagina't, fins i tot els engronxadors li queden ben grans mentre ella somriu!
Ànims petita que la vida és un aprenentatge constant!! I mai res és fàcil però lluitant s'aconsegueix allò que vols. Ara bé, no cal plorar que aquí estem per acompanyar-te.
PD. fa una setmana que s'aixeca CADA nit (i mira que ens ha dormit la nit sencera des de les 6 setmanes), avui plorava dormint amb les mans a la boca, les maleides dents costen tant de sortir? em feia pena barrejada amb son però no sabíem ben bé que fer fins que l'hem despertat i ha rigut al veure'ns.
Al matí però amb una tocada de piano (és la seva joguina!! Merci Núria!) i unes sessions de piscina (avui no parava d'anar per sota l'aigua i semblava que nedava!!) no ens enrecordem de res de la nit...
I cal dir que la Dèlia ja sap tirar PETONS!! És una meravella de la vida perquè encara que no sàpiga què és exactament un petó, sap que és una cosa bona i divertida i tant quan en reb com quan els tira, riu i et mira amb mirada seductora que l'agaries i te la menjaries abraçades. És un dels primers signes de comunicació fantàstic!! I també aixeca les mans en senyal de que l'agafis... fa riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada