La conclusió és que odio el ventolin, m'agrada quan els pares li posen als meus ossets però jo no m'hi trobo bé i ploro a crits quan s'acosta a la meva boca.
I tot i les noves joguines, les meves obsessions segueixen sent les mateixes: posar-me de peu a tot arreu i jugar amb la brossa. M'apoio a qualsevol cosa que trobo i xas! de peu! llavors no sé que fer i caic i a vegades em dono cops i ja hi som... és que la vida és ben dura però alhora molt interessant.
En la última foto veieu que he estrenat el regal d'aniversari que l'àvia va fer a la mare i hem lluit pantalons, ella i jo, iguals però de diferent color... a què estem guapes tant conjuntades?
Oju, senyors pantalons!! Que xuluuuuuus!!! Podriem fer un compte enrere o una porra sobre el dia que la Dèlia es llençarà a caminar, perque li queda ben ben poquet!! Ja us veig que en res esteu corrent darrera d'ella per atrapar-la.
ResponEliminaBones vacances familia, que ja us queda res!!