Quotidianitat

Hi ha moments cansats, sobretot ara que vull ser gran i em moc sense parar, camino cada dia amb més confiança i això fa que caigui i em done cops per tot arreu. Quan ploro, ho faig fort i quan m'enrabio també. Ja he demostrat que tinc caràcter i sé el que vull, per això ho intento aconseguir i m'enfado quan no ho tinc (un dels meus jocs és tirar-me d'esquena quan m'enrabio per fer-me mal al cap i així poder plorar). Els pares van una mica cansats però diuen que hi ha moments inoblidables que no canviarien per res del món ja que sóc tendra, somric molt i m'encanta estar amb ells. Per exemple, quan arriba la mare de la feina a casa sempre hi vaig corrent, crido d'alegria i li faig un petó. També, quan em relaxo al posar-me a dormir i tanco els ullets... ells se'm queden mirant i no es poden creure lo bonica que sóc. Un altre moment és quan em despullen i sempre ric i em toco la panxulina... faig molt de riure!!
I aquests moments van omplint els dies i la rutina fins que un dia la mare s'atura i s'adona de la sort que té de que jo sigui al món i les pors de que arribi un germà s'esvaeixen perquè si s'omplen d'aquests moments, les preocupacions queden ben petites i dies com avui sent que formar una família és la fortuna més gran que pot succeir.
Aquí us deixo amb unes fotos de la nostra rutina:
En la primera, els meus petons ben tendres que els pares els fascinen i en la segona, quan el pare em llegeix un llibre, generalment cada vespre els dies de "nursery" juga amb mi mentre la mare s'asseu al sofà ben cansada i ens mira:

La tercera és menjant sola els cereals del matí (eh que ho faig bé?) i la quarta és d'avui ja que ha sigut el primer dia que m'he rentat les dents (quin excitament! M'encanta quan faig coses noves i més si són les mateixes que fan els grans... és com pujar de nivell i em fascina!!)

Les següents són perquè veieu com camino:

i l'última és de propina amb el meu somriure més quotidià: