6 setmanes a Catalunya

Hem passat 6 setmanes per terres catalanes aprofitant que la mare estava de baixa de maternitat i el pare podia treballar a distància les primeres dues setmanes.
Les vacances han complert els nostres objectius: aconseguir un coloret "xocolata-tentador" a base de dosi regular de sol i aigua de mar, així com gaudir de la família i amics.
Aquesta vegada hem estat de meravella ja que gràcies a l'àvia hem pogut tenir el nostre espai les primeres 3 setmanes a Tarragona. Estàvem allotjats al pis a 1 minut de la platja Arrabassada i tot era força fàcil. Cada matí no faltàvem a la nostra cita de mar (patíem que l'Alba s'agobiés però sota el parasol ha aguantat com una campeona la sorra fina de la costa Daurada, s'hi dorm bé al costat del mar). I la Dèlia ha triomfat saltant les onades i jugant amb la sorra. Tot una meravella poder gaudir del mar amb les dues filles. Ens feia falta!!!

Així com de diverses piscines, aquí teniu unes fotos d'una excursió a Capafons que vam fer amb l'àvia i el Siscu i d'un complexe de piscines que vam gaudir dos dies de lo bé que ho vam passar. També una foto de les quatre generacions de dones que no podia faltar.


I a Tarragona la mami va esdevenir un anyet més gran. La Dèlia durant dues setmanes em va cantar el "happa to you, Mama" i és que ho vaig cel·lebrar per triplicat, aquí teniu dos moments amb la Dèlia ajudant a bufar les espelmes i amb l'avi Albert i la tieta:

I la quarta setmana vam enfilar cap a Palamós a gaudir de la Costa Brava, la platja de l'estiu "El Castell" on fins i tot vam anar amb kayaks (barcos amb l'idioma de la Dèlia- quina obsessió anar a veure com marxen i arriben). I entre d'altres coses, un dia vam anar a veure gegants amb l'avi, la nana i l'oncle Aleix, quina excitació!



També va haver-hi espai per retrobades amb la padrina Mari i amb molts amics:

I el colofó final han sigut les dos setmanes a Cal Marti, una casa rural al Solsonès paradisíaca on ho teníem tot: una vall meravellosa plena de bonics indrets per fer excursions,

una piscina on hem passat moments inoblidables, un petit parc i amics amb qui compartir-ho. Ha sigut un gran encert.
Cada nit podíem meravellar-nos de les estrelles amb el santuari il·luminat des del nostre "banquito". Quin paisatge!!

I és que sis setmanes donen per molt! (he posat un link amb mil fotos més a la columna del costat del blog per qui tingui la paciència i curiositat de veure'n més)