Ja ens convenia una mica de pau i mirar l'horitzó ja que entre una cosa i l'altre sembla que últimament vivim atrapats fent masses gestions i totalment centrats amb les nenes.
Ens ho hem passat la mar de bé fent de "british", menjant un "Sunday roast" i corrent per varis parcs.
Les novetats és que la Dèlia està fent-se més nena, cada cop és més consicient del que l'envolta i es fa entendre més (amb això han disminuit les seves grans pataletes de frustació) i és un goig, si tens energia, jugar i passar-se el dia amb ella. Puntualitzo amb el "si tens energia" perquè tot és un estira i arronsa, tot s'ha de negociar, cal seguir el seu ritme (les presses son una mala amiga) i cal voler i saber-la entendre, és molt divertit i estem encantats d'entrar en el seu món però cal tenir paciència i ganes d'acompanyar-la per passar-t'ho molt bé.
L'Alba també creix a ritme sorprenent, hem passat unes setmanes de nits horribles, no sabem si era la tos, el menjar o les dents però pobreta, plorava força, no sap adormir-se sola (abans ho feia però ara potser és més conscient i plora fort quan la deixem). He de dir però que portem dos nits molt millor i vull pensar que només era un entrebanc. Ànims Alba, que dormir és un plaer!!
I parlant de plaer de dormir, és un goig ja que gairebé cada dia faig la migdiada abraçada a ella, com que sé que durarà molt poc temps (aviat es fan grans i aquestes abraçades duraderes desapareixen), m'encanta tenir-la en braços i adormir-nos les dos, obro els ulls i la veig plena de pau amb les pastanyes immenses que té i mentra molt de benestar. Cal saber gaudir dels bons moments!!
I el papa ens ha deixat una setmana, està a EUA en un "meeting" i em sento súper mami. Ahir però a les 21.30 ja era el llit, morta de cansament. Et trobem a faltar súper papi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada