Tornada a la feina, St Ives i mirades

Canvi de període amb la tornada a la feina. Sempre és dur quan arriba el moment de separar-se de la filla per anar a la feina per primera vegada, les dues vegades ho he viscut com un segon part (la filla no surt de dins cap a fora teu però sí dels teus braços a relacionar-se amb el món). El dia abans sempre he sentit força nerviosisme i una certa preocupació per com anirà tot.
La setmana podríem dir que ha anat bé, l'Alba sembla que es va adaptant a ritme favorable, sembla que no ha plorat gaire (no sabem molt bé quin és el marge de les treballadores ja que la quantificació del plor i el soroll és força subjectiu depenent de la tolerància i costum de cadascú). Jo un cop he sigut a la feina seperada d'ella no m'he n'he enrecordat gaire ja que l'Aleyda farmacèutica ha hagut de tornar a "tutti plen" amb els mils problemes per resoldre.
És una sort poder tenir una "nursery" tant maca que ens genera la tranquilitat necessària per no haver-se de preocupar. Ademés saber que estant les dues juntes genera un sentiment de companyia. Sabem que la Dèlia ha estat ajudant molt a la "baby room" i animant a l'Alba quan estava trista. El rol de germana gran el te ben assumit. Molt bé Dèlia!!.

Segueixo pensant que és una fortuna poder permetre'm treballar 3 dies (tot i que moltes hores- 9.30h diaries) i passar-me'n 4 amb les nenes. És un equilibri raonable i que em permet continuar sentint que estic amb elles en la seva quotidianitat. Quan treballo però les veig ben poc, gairebé només 1.30h i és el pare qui les va a buscar i les porta a la "nursery".
Ara ens hem comprat un "trailer" per poder anar tots amb bici, sortim en plan comitiva al matí, el pare arrossegant les nenes que van al trailer i la mare al darrera, és força divertit.

A part del gran canvi de retorn a la feina, acostumant-nos a la baixada de temperatures i el cel plujós d'aquesta setmana, seguim les nostres activitats. Aquí teniu unes fotos del cap de setmana quan vam anar a visitar St Ives (de fet anàvem a un festival de folklore a un poble de la costa però al trobar-nos amb obres a l'autopista i molt de trànsit vam improvisar i vam fer cap a St Ives). Allí vam anar a una granja a veure porcs, gallines, pollets i alimentar els ànecs i cignes del riu (tots van venir a saludar-nos i va ser un festival!!!) Ens ho vam passar força bé.

I us deixo amb una foto de la Dèlia que no te preu (gràcies Vic!!). És la plena descripció dels "terribles 2", uns ulls que barregen la mirada de trapella i d'inocenta, uns ulls que defineixen la nena que proba gairebé cada dia els limits dels seus pares. Una nena que és molt dolça i entrenyable quan t'abraça, et fa petons i mimos, que s'entrega, que viu molt les coses. Una nena emotiva, xerraire i divertida. Sap fer teatre, el que vol i és independent, a vegades un pel massa!!

Una nena que dorm molt i molt bé (posar-la a dormir sempre ha sigut un plaer, és una pau!! i ara sobretot que ha guanyat valor al tenir una germana que l'hi ha costat i encara l'hi costa força més).
Mireu la foto que dorm... quina tranquilitat genera...

I us n'afegeixo dues de l'Alba (també fetes per la Vic), la primera amb expressió una mica trista i la segona perquè admireu les seves pastanyes:

De propina 3 fotos més que acabo de trobar. Unes de la Dèlia amb el seu nou gorro de la dutxa (Dèlia pig com la "Peppa Pig" uns dibuixos que l'hi encanten) i unes de l'Alba amb el que sembla ser el seu nino preferit, sempre somriu quan veu el Piolin!