Ja tornem a estar juntets + avi Albert

Ja hem tornat a la normalitat, bé, normalitat no és exactament la paraula quan estàs en mig d'una mudança (ja tenim les claus de la casa nova i hem començat a pintar!!). Normalitat em referia a que ja tornem a ser el nucli familiar juntet!! El pare ha tornat i ja estem de ple en els nous projectes i il.lusions.

Aquestes dues setmanes sense el pare han sigut interessants, van començar la mar de bé ja que l'avi Albert ens va venir a ajudar. Així que vam establir una nova rutina a on l'avi anava a buscar les nenes a la "nursery" i les banyava i començava a fer el sopar mentre la mare arribava de la feina. El cap de setmana van afegir-se la Noly i la tieta Andrea i vam fer el complet en quan a mans i carinyo.

Ara bé, diumenge la Dèlia va començar a tossir i a faltar-li la respiració, vam acabar al metge amb antibiòtic. Dimecres quan l'avi marxava, l'Alba empitjorava i la llei de "murphy" es va complir, els dos dies que no tenia ningú una nena estava ben malalta... quin estrés!!! trucant amics i trobant algú que em pogués cuidar la nena. El dimecres vaig marxar a la feina sentint-me la pitjor mare del món, amb ànsia de que deixava l'Alba. Al vespre al arribar estava amb força febre però va sopar i va anar a dormir la mar de bé. La sorpresa va ser que al cap de dos hores quan anava a dormir me la miro i veig tot el bressol vomitat i ella dormint damunt tota mullada... quina sensació de pena més profunda!!! L'agafo i estava bullint. Ja em veieu a les 0.00 de la nit banyant-la i pensant... Deu meu!!! quin patiment això de tenir fills!! L'endemà encara estava malament i evidentment jo no em sentia amb forces de deixar-la, així que vaig trucar a la feina dient que estava malalta (i a damunt em van agafar uns remordiments i un mal de panxa que no me'l vaig treure en tot el dia...).

Bé, tots tenim moments durs i us n'havia d'explicar algun perquè sinó el blog tot semblen flors i violes i no!!! molts dies són difícils i quan en tens un de fàcil és quan el valores més que mai!!

Després d'aquests dies les nenes han anat millorant i ja pensàvem que estaven al 100% i avui la Dèlia tornava a tenir febre i potser angines (tenia la gola ben vermella)... és un NO parar i és depriment (sort que es recuperen ràpid i un dia estant fatal i l'altre com si res). La qüestió és no enfonsar-se i gaudir dels bons moments, per exemple, el somriure amb les 5 dents de l'Alba... està en un període tant i tant bonic i dolç que te la menjaries!!! Divendres farà un any, mireu-la. Ah!! i la novetat és que ja puja les escales tota sola:

Per acabar, he rescatat unes fotos dels tresors que ens fan les nostres filles a la "nursery", mireu lo que em van regalar pel dia de la mare i per Easter: