L'àvia, el Quico i la frase de la Rosa Jové

Ahir vaig llegir una frase de la Rosa Jové que deia "quan em porto malament és quan més necessito que m'abracis". Se'm va quedar al cap i cada dia hi penso. El cap de setmana vaig predre els estreps dues vegades amb la Dèlia, llençant-la contra el llit (per no fer-ho per la finestra). I és que a vegades són moltes petites coses que vas aguantant fins que el teu coneixement de mare pacient, lluitadora i respectuosa s'esgota al veure que la nena opta una actitud guerrera i tanteja el límit observant la teva actitud fins a veure a on aguantes (per mi és una mica sinònim de maltractament, tot i que per ella és inconscient ja que no deix de ser un joc sense escrúpuls però sense mala fe). Notes que hi ha un límit i ella el proba fins que arriba el prou emprenyador. La resposta ràpida de la nostra filla gran "Dèlia no ho fa més", tens un moment de satisfacció i ho torna a fer. Ha d'arribar sempre el prou emprenyador per aconseguir fer-l'hi entendre que no pot passar d'aquí?. Tornant a la frase de la Rosa Jové, abans d'arribar al límit caldria asseure't amb la teva filla i dialogar amb paciència i carinyo, fins i tot amb abraçades però val a dir, que no sempre és pot, que a vegades tens dues criatures i que les estàs atenent a l'hora. També és antinatural ja que quan estàs emprenyada i ferida, tens ganes d'abraçar?

En fi, moltes preguntes sense resposta, suposo que l'interessant és anar vivint, reflexionant i intentar ser millor. Amb criatures teves tot el dia és un repte.
Aquí teniu fotos del nostre dia a dia... L'Alba ha canviat molt, ja s'aguanta de peu i imita el que fan els grans (mireu-la com tria el menú). Vol menjar tota sola el que mengen els grans, amb un any ja agafa la forquilla i punxa, ara bé, el que més li satisfà i li diverteix és xuparritar el formatge del pà.
Ah!!! i ja tenim la cuineta del val que ens van deixar els reis a casa l'àvia!!! No sé si li feia més ilu a la mare o a les nenes... Visca el "role-playing"!

Us deixo amb algunes fotos de quan l'àvia i el Siscu van ser aquí, el temps no va acompanyar gaire però això no va impadir compartir plegats una setmana de rutina. L'àvia ahir em deia que només recorda lo bé que s'ho passava "fent d'àvia", podent anar a buscar les nenes a la "nursery" i el somriure que els hi regalaven quan els veien arribar cada tarda.
També hi ha hagut temps de netejar (com l'hi agrada ajudar a la Dèlia!!!) i un dia fins i tot vam anar a la fira (com al.lucinem amb tots els transports: tren, avió, cotxes... no ens cansem mai i ens exitem d'allò més!!)