El blog de la Dèlia i l'Alba: Vacances a Cornwall

dimecres, 4 de juliol del 2012

Vacances a Cornwall

Divendres vam agafar el cotxe els papis, les nenes, l'osset i el Trudy (molt bé Núria!) camí cap a Cornwall, la punta oest d'Anglaterra, tots excitats pel que ens esperava. Van ser 6h en cotxe amb una aturada a mig camí exitosa en una granja autèntica a on ens van acollir una parella d'anglesos hiper, mega "helpfuls" i amb mil històries per compartir.

La "casa de les vacances" es trobava aprop de Looe i era un cottage petit, acollidor i molt humit. L'habitació de les nenes era de sostre triangular i hi havia una tauleta amb llibres per llegir que els va fascinar. Les nenes s'hi van trobar la mar de bé cosa que va ajudar a passar unes molt bones nits.

Cornwall te paissatges espectaculars, poblets molt autèntics i plens de caràcter. Polperro, Looe, Fowey son una meravella. Les platges son forces verdes i verges amb aigues força cristalines. La pega es que vam agafar uns dies no gaire bons (evidentment molt natural per la primavera i estiu patètic que estem passant, és el més plujós en record des de l'any 1910) però això no ens va evitar la nostra ruta activa per gairebé tota la regió. Les nenes no els importen els núvols blanc i la borina i la Dèlia amb la seva sang anglesa enseguida es treia els pantalons i xipollejava per l'aigua (no sé que farà quan sigui a Catalunya, sempre diu que te calor) i l'Alba evidentment la seguia.
També vam fer caminates amb les nenes a l'esquena (els va encantar el transport motxiler) i així conèixer la costa aprop dels penyasegats.

Ara bé, el dia més divertit no sé si va ser el complex de piscines amb tobogans o el trenet de vapor (van flipar amb el fum que treia, el soroll que feia i com funcionava!! Molt autèntic!).

Un altre hit de les vacances van ser els "cornish cream tea" (quina delícia!) i els gelats, no sé amb quina opció ens quedaríem.

Total, quan tornàvem la Dèlia només preguntava: "ja s'han acabat les vacances?" tota estrenyada, com si això de poder estar junts a totes hores veient nous indrets pogués durar permenentment. Quina inocència més bonica!! i quin periode més bonic de la vida ens estant fent viure els nostres dos tresors, através dels seus ulls els núvols i el mal temps no importa, només cal un somriure i una correguda per la sorra per adonar-te que estàs vivint un moment fantàstic i meravellós.