En Biel, l'Ariadna i en Marc ens venen a veure

Cap de setmana ben entretingut amb la il.lusió de la visita de la família Julià-Girbent i Gayà-Obrador, 5 menors de 3 anys "contra" 6 adults en una mateixa casa... tot un repte superat en diversió. Retrobar-se i conèixer els nostres nens, veure com interaccionen i recordar els bells temps sempre és un plaer.
 
Van ser tres dies ben intensos. Vam poder anar a la Wimpole farm i com que era un divendres i no hi havia gairebé ningú venien a buscar els nens perquè poguéssin donar menjar els porcs, respatllar les mules, tocar els conills, donar menjar a les oques i els cavalls... ens va encantar. La Dèlia va al.lucinar amb el conill i l'Alba es va obsessionar (literalment) amb els cavalls (només volia anar a veure'ls... la resta deia que no, no, no).
 
Dissabte vam anar a uns jardins ben bonics a on vam poder olorar les Dahlias... casi el mateix nom que la Dèlia (els anglesos sempre es confonen i es pensen que la nostra filla te el nom de la flor ja que es pronuncia gairebé igual).
A Cambridge en Marc, el més peque d 5 mesos, es va adaptar de meravella i ja volia probar la cervesa!!! Mare meva!!!
 
Diumenge vam tenir una tarda típica de tardor anglesa, l'aniversari de'n Paolo era a la societat d'ingeneria on hi havia el dia de portes obertes per pujar en petits trens de vapor. Va ser ben divertit poder veure com funcionaven, recol.lectar tíquets i cantar el "happy birthday" a uns dels millors amics de la Dèlia. Tot un èxit de cap de setmana que malauradament s'ha acabat en 20mg diaris de prednisolona per a veure si eliminem els "pitus" del pit de la Dèlia... l'airet gèlid de la tardor te el seu preu :-)

Merci guapes per venir i poder estar tots junts.

I algunes fotos de propina per dir-vos que ara que la Dèlia ja comença a raonar i s'esforça per ser bona nena (a vegades queda amb un intent però el fet que ja escolta i intenta millorar i portar-se bé és un canvi ben gran). Cada vegada es concentra més en les coses i comença a veure què necessiten els altres, es mira a sa germana diferent i a vegades l'ajuda. L'Alba en canvi està entrant als terribles 2 i comença a posar la directe, quan vol alguna cosa és allò. No és tant dramàtica però te clar el que vol, els seus NO son contundents i per primera vegada des del cap de setmana ha fet algunes empentes... socors, la dolçor perd la seva inocència!!

 
Acabo amb un arc de San Martí que hi havia diumenge al jardí, era una preciositat on es veien clarament els 7 colors, feia una corba immensa i era d'aquells que tots hem dibuixat de petits. Una meravella de la natura (la foto no val gaire, sorry!!)