Ja tenim ganes de que arribi el bon temps per passar-nos més estona al jardí, pintant, fent bombolles i sobretot saltant bojament!! És un regal.
AH! i una gran aconteixement: l'osset ha fet 3 anys!!! motiu idoni per vestir-nos de princesses i fer un pastís, bufar espelmes i pintar-li una postal ben bonica.
Parlant de les dots artistiques de la Dèlia us deixo en algunes de les seves últimes cares, em va fer morir de riure quan em va dir que m'havia dibuixat: "mira mami, aquesta ets tu amb la teva vulvita i pantalons" "i aquest?" "el papa i això és la seva tita"... a la "nursery" no la devien entendre però nosaltres ens vam fer un tip de riure. És genial. I les altres dos cares son (la taronja: el papa amb l'Alba (sempre petita al costat) i la mama i l'Alba). A la Dèlia li encanta pintar i dibuixar.
La setmana també ha estat marcada per la varicel.la de l'Alba, tot i un súper mega moment d'estrés de l'Adrià (trucant els seus pares perquè no agafessin l'avió quan es va assebentar que l'Alba tenia varicel.la quedant una equació de +poder anar un dijous a la feina= menys 300 lliures) i dos nits de son interrumput, la resta de la malaltia ha estat un èxit i l'ha passada força bé, contenta i molt dolça assenyalant els granets i la calamina... L'Alba es fa entendre d'allò més, ja diu mils de paraules (tot i que a vegades costa entendre-la). Està en una etapa on vol donar la seva opinió per tot i participar en qualsevol cosa, tot i que encara no sigui capaç de fer-ho ella ho intentarà, llavors es frusta però és perseverant i te un punt obsessiu (no es dramàtica com sa germana però sí obsessiva...)
L'etapa en que estem però, és més dolça, ja no tenim tants moments d'estrés, les dues comencen a ser conscients de les coses. Us deixo amb dos exemples, un de la Dèlia venint-me a mi i dient-me que avui estava preocupada per si mai l'hi passava alguna cosa al papa i es posava malalt (com la mama de la Mei i la Tsatsuky del Totoro). O l'Alba, buscant sense dir res allò que nosaltres tres, papa, mama i Dèlia estem comentant que no trobem, l'Albeta ja ho ha trobat i ve triumfant a donar-ho... els tres ens quedem perplexes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada