Súper avi i papis

El súper avi ha vingut a ajudar a la mami una setmana i ha arreglar moooooooooooltes coses de la casa. Gràcies avi per ser tant "helpful"! Ara ja no tenim forats pels cantons de la casa i des de la cuina no es veu el terra del jardí... tenim col.locats els sòcols que faltaven i els llistons per tapar allò que estava mig començat pel passat propietari. Avi, ets un súper manetes (com deia ell, em recordava el meu avi virosta tant estimat! feia el mateix... arreglar mil coses per la seva filla amb una perfecció exemplar, realment, son els millors sòcols de la casa).
 

I es clar, entre feina i feina, anar a buscar les nenes al Caius, dutxar-les, preparar el sopar i fins i tot un dia posar-les a dormir mentre la mare era a dansa, a les 6.30am la Dèlia el despertava amb un llibre de princesses i es que... és dura la vida d'avi!!! Però es bonic veure com es van creant lligams i compartint vivències!! Ara bé, avi, la pròxima vegada vine quan el papi hi sigui perquè la Dèlia ja es pensa que ets un substitut i això no pot ser!

I parlant de súper papis, cal mencionar també els tres dies que va marxar la mami (jo) a Catalunya i es van quedar les nenes amb l'Adri sols a casona... tot un repte superat en escreix.
I per mi, tota una experiència el fet de ser l'Aleyda sense nenes a una boda, poder ballar sense parar i xerrar sense estar pendent de cap criatura va ser un plaer. Improvisització i una bona dosi d'amistat va ser una injecció idònia d'energia per tornar i passar-me 10 dies de rutina sense el súper papi. És increible la sensació que tens quan estàs uns dies sense les nenes, és un mix de mancança, enyorança i retrobament en un mateix brutal!
Us deixo amb unes fotos que els vaig fer ahir quan passejàvem pel jardí del Clare College, espero que el bon temps arribi i les flors comencin a florir...