Pomes, Tio Frank i esports

Una de les nostres activitats de la tardor és collir pomes i es que cada dia n'hi ha una vintena per terra. Ja no sabem a qui més regalar-li i què fer-ne! És una activitat que a l'Alba l'hi encanta, sempre està disposada a collir pomes i a mirar si tenen cucs a dins o no, les separa amb cura i li encanta collir-les de l'arbre.

Fa dos caps de setmana ens va venir a veure en "Tio Frank" d'Alemanya i en vam collir moltes, ell ens va inspirar a fer el primer "chutney", una salseta de poma per acompanyar carns i demés. Ja tenim el nostre producte casolà estrella!
Aprofitant la seva arribada vam gaudir d'un bon cap de setmana d'amistat amb dinar al jardí sota el sol (llàtima no vaig fer foto del súper dinar de Nadal), despedida de la caloreta i collida de fruita (per cert, també hem collit prunes i algunes peres!).

I canviant de tema, aquí teniu la primera vegada que les nenes han tocat una raqueta de tennis. L'Alba es va cansar al minut i la Dèlia intentava tocar la pilota de valent, tot i que em sembla que només ho va aconseguir un parell de vegades. Va ser un dissabte al club esportiu aprofitant que teníem un passe. Em sembla que la piscina va triumfar més!

I us deixo amb una foto de l'Alba, ella pot jugar minuts i minuts tranquila tota sola, de sobte vas a veure què està fent i te la trobes així. Al veure't no pot parar de riure i es que ara està en una època dolça, on la felicitat és màxima i en general, s'ho passa molt bé. Imita a sa germana sense parar i es vol fer notar, vol tenir la seva opinió (si li dius tu et dirà un NO rotund però sempre acaba fent allò que vols, fa morir de riure).

La Dèlia està gran, ha passat una època de canvis al adonar-se que les seves amigues han marxat a l'escola i ella s'ha quedat un any més a la "nursery", està sent una mica durillo i ha canviat l'actitud però poc a poc tot es va normalitzant i va veient les avantatges de ser la gran del Caius. I mireu si es gran que hem estat practicant això d'anar en bici sense rodetes. Fins i tot li va ensenyar a la seva amiga Charis, que es pensava que no podia i sí! també pot! sou unes cracks!