Ja fa dos cap de setmanes a Cambridge van començar les festes nadalenques. Un dissabte d'amistat amb pollastre farcit de nadal, craquers i amic invisible. Diumenge vam anar a visitar el Santa (segons la Dèlia, el de veritat) al seu Grotto (la casa-cabanya del Santa) al mig del bosc a Audley End, hi vàrem anar en trenet de vapor i com cada any, va ser un èxit!
Aquest cap de setmana ha cagat el tió! sí, sí, tal com ho sentiu, aquí a Cambridge caga abans i llavors marxa cap a Catalunya (va ser boníssim perquè un moment de "despiste" de les nenes vaig fer desaparèixer el tió i elles quan se'n van adonar que havia marxat es van quedar al.lucinades. L'Alba va començar a plorar dient que no li havia dit adeu, pobreta, li fa tants petons i abraçades, tres setmanes donant-li menjar i que de sobte desapareixi, li va produir molta tristesa. La Dèlia va dir que va sentir la porta, està convençuda que el va sentir marxar, s'imagina coses, suposo que per ella és tant real i màgic a la vegada que somia que el veu, el sent, etc. Avui quan s'ha despertat ens ha vingut al llit a dir que havia vist el tió pel carrer passejat i que havia vingut amb tota la família... brutal). No patiu nenes, que la setmana vinent ja el tornarem a tenir-lo a casa els avis, i no una... a les 3 cases!
Ja veieu per les fotos que les nenes maques es van triar els seus vestits de gala per fer cagar el tió. Aquí teniu lo esplèndit que va ser (l'esperat patinet per l'Alba, feia mesos que el demanava. El cistell, seient per l'osset i timbre per la bici van fer furor. També el set per jugar a mames i papes, per cuidar els seus "babies", ben demanat i de sorpresa: dos playmobiles, una piscina per l'Alba i un castell-bagul per la Dèlia, primer no els va sorprendre molt però un cop muntat van jugar hores i hores, cosa sorprenent per la Dèlia que la vaig veure gaudir de valent, no volia sortir de casa... i es que poques joguines superen els clics!)
Per cert, les cadires que veieu a sota la manta son el "toilet"-water del tió... així no es veien tant els regals a primera vista... ji ji ji
I... tal i com van començar les cel.lebracions, van començar els virus, per sort, sembla que no ens impadeixen fer res i es que quan un en te ganes d'una cosa, lluita pel que convingui! El primer cap de setmana va ser la Dèlia i aquest segon l'Alba (que encara està amb febre de 39·C cada 4 horetes). Us deixo amb fotos dels dilluns de malaltia (la cosa bona és que aquesta vegada m'he pogut passar forces dies cuidant-les, primer una, després l'altre i també si troba el gust entre les abraçades calentes) i sobretot, això de poder només centrar-se en una nena és un extra (encara que estigui malalta), mireu fins i tot el que vam pintar amb la Dèlia i les craquers caseres que vam fer (les van petar i menjar amb la Charis diumenge):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada