Gràcies als avis que van estar amb les nenes 11 dies, nosaltres vam poder viure una nova aventura en la nostra llista llarga de viatges compartits. L'àvia i la Peque van venir a buscar les nenes a Cambridge i cap a Catalunya a gaudir del mar i el sol.
Mentre jo em retrobava amb l'Adri, que ja portava una setmana a Beijin, Pequín per una conferència, començaven unes vacances diferents. El Tong, el nostre amic xinès ens va acollir de meravella i vam poder descobrir Beijin, palaus imperials, la ciutat prohibida, temples i barris ben diferents; així com la grandesa de la muralla xina. Es una ciutat immensa d'indrets ben contrastants, llocs tranquils, carrers estrets fins avingudes grandioses amb edificis altíssims. Molts turistes i un cel no gaire agradable, polut. Els llacs i els parcs fan respirar la ciutat, molt calorosa i humida.
Shenyang es la ciutat del Tong, on l'Adri va anar a fer una xerrada a la seva Universitat, es la 4a ciutat més gran de Xina. De Shenyang em quedo amb els menjars (quins sopars!!), el parc del costat de la feina de'n Tong i la plaça central de la ciutat a les 7 de la tarda, fons ilumindes i centenars de gent ballant, petinant, anant amb uns cotxes frekies, saltant a corda, espectacle de llums, soroll i música.
Amb tren bala ens movíem per Xina, vam fer molts kilòmetres en relativament poc temps. L'excurció a les muntanyes de Huangshan va ser impresionant. Muntanyes ben empinades on els pins surten de les escletxes de les roques. Els núvuls es queden entre les muntanyes i en alguns moments et sembla que pots tocar el cel. El Tong ens va dir que 1 de 4 cops pots veure sortir el sol... a nosaltres el cel seńs va ennuvolar però tot i així vam poder gaudir del paissatge fins la nit.
De la provincia del Huangshan, em quedo amb dos pobles milenaris de dos dinasties xineses: Hong Cun i Xidi... perdre's pels seus carrerons es una meravella (pels que heu estat a San Cristobal de les Casas es un San Cristobal xinès). Les tortites de sèsam de la senyora de la foto son indescriptibles!
I per posar la cirereta al pastís, vam acabar a Shangai, un vespre i una nit a on vam poder passejar i veure la vista dels edificis iluminats de la city... i l'hotel, ejem... el millor que he estat mai. Només amb una nit a Shangai ja vam veure que era una ciutat molt més oberta al món, allí ens trobàvem occidentals mentre a Pequín semblavem els únics extraterrestres :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada