Un clàssic que vam tenir la sort de poder tornar a viure i es que aquest any SÍ, després de dos anys d'absència, Santa Tecla va poder tornar a ser nostra. Foc, soroll, rauxa, concerts, castells que toquen el cel (l'il.lusió de poder ser a plaça en el primer 3 de 9 amb agulla carregat per la Jove... no té preu), cantar l'Amparito amb els anxanetes, amb els gegants, veure ballar les bèsties i donar la maneta als nans... ens agrada... i molt!
I la gran diada...
I evidentment, més festa cel.lebrant l'aniversari de la Dèlia amb TOTS els avis i el padrí... què més es pot demanar!!! Vam ballar més i més!! Gràcies papi per acollir-nos a tots i poder repatir la foto (no en teníem cap de tots els avis junts des de que la Dèlia va fer 3 anys) :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada