21 setmanes junts

Hola amics i família, aquí estem de nou dormint després d'una de les nostres sessions de ioga (és màgic i fantàstic per estimular-la i relaxar-la a la vegada). A més, la novetat de la setmana és que la Dèlia sembla que ha començat a tenir plaer en socialitzar-se (ho portarà als gens?) i cada vegada més li encanta està envoltada de "babies"... fan tanta gràcia quan es toquen i parlen el seu llenguatge!!
També hem seguit anant al cinema, aquesta setmana hem encertat més la peli: "Precious", força esperançadora (el paper de l'educadora i l'assistenta social molt humà) i sensible. La setmana passada vam escollir "Un prophète" i definitivament no és una peli per veure-la a les 11 del matí amb "babies" mamant, massa violència i sang... ara bé, està ben desenvolupada i l'actor és molt bo.
Us adjunto una foto que va fer l'amiga Su des del mòbil ahir quan erem al cine. Ja veieu que la Kirana i la Dèlia els va encantar la peli... estant flipant amb la pantalla i tots els colors!! Després van estar comentant el que passava... és una pena que no tinguéssim vídeo perquè era per filmar-ho... "very sweet".

I per acabar, anunciar-vos que m'estic fent especialista amb el tema"nurseries" (llar d'infants) de Cambridge, les estic visitant TOTES i n'he trobat una que m'encanta, i com més en visito més m'agrada la que m'encanta i m'estic adonant que seria fantàstic que la Dèlia entrés en aquesta i em sento trista perquè no ens poden garantir plaça (els del Gonville&Caius college tenen preferència i tb hi ha una "long waiting list")... em sento frustada però tinc un bri d'esparança que hi pugui entrar, no sé d'on surt aquesta llumeta positiva però vull pensar que potser sí que els astres es combinaran per fer-ho realitat ja que quan hi vaig entrar el cor em va dir que havia trobat el lloc. M'espanta pensar-ho i em preocupa el tema, ja que com més miro la Dèlia, més desitjo trobar el millor lloc. Sóc conscient que em costarà TANT seperar-me... penseu que des de fa quatre mesos, ella ocupa TOT el meu dia a dia i serà així fins els 9-12 mesos... el vincle que estem creant el sento molt fort i sento que l'estimo tant, tant. En fi, ja us seguiré informant perquè és el nostre gran objectiu.

I alguna foto més per despedir-me (la primera és al parc fent els seus exercicis (així els anomena el pare quan la posem panxa avall), la segona a la trona ( una altra novetat: ja casi s'aguanta sentada! ara bé, la foto només és una prova i... ens va fer riure força!! Ella com veieu s'apunta a qualsevol riatlla... és fantàstic!

Les altres són de propina perquè aneu veient les seves expressions. Fins aviat!!