Et passaries tot el dia mirant-te-la i de quan en quan amb temors de si li passarà quelcom i de si és feliç... ara bé, he trobat l'antídot: només cal agafar-la i fer-li una carentonya perquè somrigui... i tots els mals pensaments desapareixen.
Aquí teniu una mostra de dos fotos del passat cap de set quan semblava que volia parlar:
I com que fa un fred horrorós (fa dos dies que neva... molt romàntic però gens recomanable per passejar amb cotxet), anem vestits d'esquimals:
I la novetat, la Dèlia li encanta estar amb nens de la seva edat i ja comença a interaccionar, aquí teniu algunes fotos amb la veïna, es diu Charis i te 4 dies menys que la Dèlia, avui flipaven tocant-se les respectives mans:
Per acabar no us puc deixar sense la foto de la gran satisfacció després del bany i un dia intens amunt i avall... no va poder esperar ni que arribés l'hora d'anar a dormir (què és això d'hores? això només ho segueixen "els grans"):
Ah!!! I la Dèlia us ha de dir que ja s'ha graduat i ha passat al grup dels més grans al ioga... ja no és una "newborn anymore"... ha passat al rang de "baby"!!! WUAU!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada