Posar límits i visita de la nana

Posar límits és una de les coses més dificultoses des de que porto sent mare. No m'agrada estar negant a la meva filla constantment "no Dèlia, la nevera no la pots obrir amor que els aliments es fan molt bé", ella ho sap perfectament però és un joc de descobriment, descobriment per les coses prohibides que hi deu haver-hi a dins com descobriment de les reaccions dels pares.
A vegades, el motiu és per cridar l'atenció, seguint el mateix exemple, quan estem cuinant i els focs van a tope, ella necessita dir-me "aquí estic, què fas que no juguem?".
Tot esdevé interès, provar i reaccionar per aprendre el joc de les relacions i la vida mateixa. A vegades és esgotador però alhora fascinant perquè veure-la cada dia créixer i desenvolupar-se sana és la satisfacció màxima.
A més a més, cada dia va creant el seu caràcter (que evidentment, en té i... molt! Per exemple, quan s'enfada i plora fort a vegades es tira de cap cap endarrere per fer-se mal i poder plorar més. Jo em quedo mirant-la pensant... "serà possible?" i llavors l'agafo i ben aviat se li passa entretenint-se amb qualsevol altre cosa. Sap el que vol i s'obsessiona però alhora se li passen ràpid les "perres"). A més ja sap coquetejar, fer abraçades, petons i mil mirades que te la menjaries.
M'encanta veure't desenvolupar-te. Ànims amor, sigues tu mateixa i sigues feliç!!! (tremolo pensar en l'arribada de la germaneta, espero que se l'estimi en bogeria i sapiguem readaptar-nos tots plegats).

Acabaré el post amb una foto de la Nana que ha vingut a passar dues setmanes a Cambridge, la veritat és que ha ajudat molt els pares perquè jo alguns dies no m'he acabat de trobar bé i m'he quedat a casa amb ella (la sort de tenir els avis aprop!), hem jugat, rigut i ha compartit tot el que sé fer... quan m'ho he passat millor és anant en bus (ara estic ben obsessionada i cada vegada que veig un bus crido bye-bye i canto una cançó fent senyes amb les mans: "the wheels on the bus go round and round".... increible!

Ah! I la última... seguint l'obsessió del bus, està el cotxe, l'altre dia sense dir-li res la "tia" es posa al seient de davant a conduir i tocar el claxon... bip, bip!! mentres em deia bye-bye i volia que li tanqués la porta. La vaig deixar una bona estona al cotxe i riure que riuràs, no hi havia manera que sortís... ara ho vol fer cada dia!!! Fa molt de riure si no tens pressa :-)