L'ajuda de l'àvia

L'àvia després de gairebé dos setmanes entre nosaltres torna a ser a la pantalla de l'ordinador però el que hem viscut ha estat molt i molt bé. Els primers dies van ser difícils, la mare de la mare adaptant-se al ritme, sense el pare i amb tota l'energia que suposa dos criatures, per acabar-ho d'adobar la Dèlia es va posar malalta i jo estava ben nerviosa. La Dèlia es pensava que l'àvia era un substitut del pare que havia marxat i no era ella, tot el dia enganxada a mi. L'àvia va intimar molt i molt amb l'Alba que s'ha anat fent gran i ha pogut sentir que als braços si està de meravella, m'ha satisfet l'extra d'atenció que l'Alba ha pogut tenir aquests dies i l'emoció que a l'àvia li suposava una segona neta. L'ha gaudit mentre anava dient que li recordava a mi quan era petita.

Quan el pare va tornar es van normalitzar les rutines i les tres generacions de dones han pogut gaudir dels clàssics: anar a comprar roba (l'àvia ha comprat roba per les "tres nenes", per les petites iguals, cosa que a la mare li feia molta il.lusió i ja te ganes de veure-les aquest estiu amb els nous vestidets), també hi ha hagut temps per xerrar força (que ho trobàvem a faltar i es que la distància passa factura) i per passejar i estimar-nos, que per això estant les mares!!
I per acabar anomenar el Siscu, ja que la Dèlia li te deliri. No s'ha passat ni un dia sencer amb ella però totes les estones que han estat junts li ha gastat el nom, des de que s'aixecava al matí fins que se n'anava a dormir el Quicu era present.

Aquí teniu algunes fotos ja que l'Alba ja te 5 setmanes i pesa 4.6kg, està ben diferent i comença a allargar les mamades cosa que fa les nits molt més aguantables! Abans d'ahir gairabé va dormir 6hores seguides, tot i que abans de dormir va fer una plorera sorprenent no sabem si degut als famosos còlics o per l'irritació del culet (quan no és una cosa, és l'altra!).

I algunes fotos de propina perquè veieu com anem al Sainsbury's amb carro i els dos tresors. Una segona foto de la Dèlia amb les seves noves joies (em pregunto si fos un nen si li agradarien tant i si és cosa de genètica femenina) i una última que m'encanta perquè és la nostra essència diària, la interacció de les dos nenes i la lluita per crear el balanç òptim perquè la Dèlia pugui tenir la seva relació amb l'Alba però no l'esclafi, aquí la veieu fent-li pessigolles al coll: