Papa, bus, bye-bye

Papa, bus, bye-bye han sigut les paraules més dites per la Dèlia des de que el pare va marxar a Estats Units per una setmana.
L'equip fort i robust que tenim creat (ara me'n dono compte que el papi es fora quant de compenetrats estem!) es veu afectat i cal ser forta perquè el vaixell carregat amb dos nenes no s'enfonsi però és dur amb una toddler a tope i una baby de tres setmanes i mitja que en prou feines hi veu i cada vespre plora degut els senyors còlics o intestins o hiperestimulació o el que li vulguis dir. És curiós que sembla que les dos germanes es posin d'acord i a les 8 del vespre quan una va a dormir, comença l'altre i així la "diversió" pels pares està garantitzada.
I sort, sort, sort que ha vingut un gran reforç i l'àvia està aquí amb la mare ajudant a tope, em sap mooooooooolt de greu que les seves vacances siguin tant esgotadores perquè pobre, em sembla que en necessitarà unes de noves quan torni a casa. Ella diu que està encantada i tot és perquè ens estima molt i molt i com que l'amor pot amb tot, doncs ens en sortim!!
En fi, us deixo perquè avui em sento que podria escriure i escriure dels mil sentiments que tinc però l'Alba plora i li vaig a oferir la teta a veure si es clama.