Aprendre a viure junts

Hem passat un cap de setmana ben divertit amb més visites catalanes: L'Erik, que té dos anys i mig i els seus pares, l'Ana i el Pablo. Hem jugat moltíssim, ens hem banyat plegats, vist videos i rigut força, ara bé, també ens hem discutit per les joguines (deu ser part de l'essència humana això de voler allò que té l'altre). I per aquest fet hem tingut moments difícils ja que la Dèlia més de 5 vegades li ha fet una bona estirada de cabells a l'Erik. Els pares ens hem desesperat després de dir-li mil cops que això no es fa, i hem començat a provar diferents tàctiques: posar-la al bressol de viatge tancant la porta de l'habitació i entrant força cops explicant-li que no s'estiren els cabells, etc. Sembla que al final ho ha entès perquè a l'anar-se'n a dormir s'estirava els seus cabells i deia "no, no". Ara bé, l'endemà el matí la seva ràbia superava la teoria i hi tornàvem a ser. És difícil compartir les teves joguines, quan ets a casa teva i vénen nens costa deixar-los-hi allò que és teu i sempre volem marcar el territori. Als pares també els estira els cabells quan no vol alguna cosa i sempre és un estira i arronsa... quantes coses per aprendre!!! i és que estem en ple aprenentatge d'un dels quatre pilars de l'educació (segons classifica Jacques Delors en el llibre "L'Educació: hi ha un tresor amagat a dins" (1996) ): "L'aprendre a viure junts".

Sort que l'Erik és molt bon minyó (un santo barón) i tot ha anat prou bé. Els pares hem pogut compartir molt pensaments amb el Pablo i l'Ana, que també passen per les mateixes 'dificultats' de pares novells. És tot un aprenentatge, i compartir-ho amb amics que passen pel mateix sempre és gratificant. Gràcies per venir a veure'ns!

I parlant de l'aprendre a viure junts, aquí tenim l'Alba, la germana petita que creix a ritme sorprenent, cada vegada més somrient i amb menys plors quan està desperta. Ella també va descobrint el món i observa amb els seus preciosos ulls blaus grisos el que passa al seu entorn, s'espanta amb els cops de la germana però també li comença a somriure. L'altre dia es van passar una bona estona al bressol juntes i la Dèlia es moria de l'excitació mentre l'Alba se la mirava atentament... un moment màgic! I us deixo amb fotos de propina del seu dia a dia (ja comença a passar-se alguns minuts al parc) i la Dèlia amb les "shoes" del papa, per fer la pallassa, que cada dia li agrada més.

Ah! i comentar-vos que hem començat el tractament preventiu dels atacs asmàtics-bronquitis de la Dèlia. Ara li donem cada dia el Flixotide i a veure com evoluciona (aquesta setmana serà una prova clau ja que tenim un dels virus de l'encostipat a casa, l'Adrià està fatal i la Dèlia ha començat amb tos i molts mocs, si no té pitus i un altre atac donarem el flixotide un bon grau de confiança!! "fingers crossed").
I parlant de malalties, avui l'Alba té les seves primeres vacunes i jo estic aterrida, només de pensar en l'agulla i la cameta petita se m'encongeix el cor, ho vaig passar malament la primera de la Dèlia i sembla que vaig pel mateix camí. És una tortura per la mare. El pare ho porta millor, però per coses de l'horari avui no hi pot anar.