Els 90 del besavi els 60 de la nana

Aquest cap de setmana ha estat molt especial. El besavi de la Dèlia i l'Alba feia 90 anys, i ens hem separat. La Dèlia ha anat a Catalunya amb el pare per estar a prop de la família en una data tan assenyalada, i l'Alba s'ha quedat amb la mare a Cambridge ja que encara no tenia passaport. El viatge cap a Catalunya ha estat molt bonic i la Dèlia ho ha disfrutat de valent. De fet, m'ha sorprès molt que no tingués ni tan sols un moment de crisi i plorera en tots 3 dies (o potser és normal tenint en compte que ha estat l'única nena a casa els avis). Després dels últims dies difícils en què la Dèlia fa alguna empenta i estirada de cabells a la nursery, aquests dies han estat un oasi de relaxament per ella... i per son pare!




El dissabte vam passejar per Barcelona, i després vam anar a la festa del besavi. Aquí la Dèlia va passar-s'ho de meravella amb els seus cosins segons, oncle-avis, avis, etc... Tot un munt de gent que probablement no recordava gaire però amb qui es va trobar a gust des del primer moment. Evidentment, el pare estava d'allò més cofoi i content! Us poso algunes fotos boniques.




I el diumenge vam anar amb els avis i l'oncle Aleix a Josa de Cadí, un poblet preciós al peu de la serralada del Cadí. Vam celebrar els 60 anys de l'àvia Nana. El temps va ser fantàstic i a la nit el cel estava totalment estrellat. La Dèlia va dormir com un liró (molt millor que a Barcelona, on es va bellugar molt i quasi no deixava dormir al papa). En definitiva, un cap de setmana familiar molt bonic i relaxat. Llàstima que l'Alba i la mare no van poder venir. Però la bona notícia és que ja tenim passaport per l'Alba, i per tant, ja no caldrà separar-se més!





Per últim, volia explicar que la Dèlia està molt al·lucinada amb els mitjans de transport, i això d'agafar tren i avió ha estat una experiència impressionant per ella. Especialment, el tren. Hauríeu de veure com imita el so dels trens... :-)