Donar de mamar és tot un món. Un món on succeïx la relació més intensa, poderosa, animal, forta, màgica, dependent, gratificant i maternal. Només la mare ho pot fer, el nadó ho sap i això ho fa únic.
Estic plenament satisfeta quan me n'adono que he amamantat les dues meves filles al 100% durant els seus primers 6 mesos (la Dèlia va deixar-ho quan tenia 9-12 mesos i l'Alba ja veurem). Pensar que des del seu primer plor, els pits se'm van omplir de llet per donar-los l'aliment necessari per viure, que m'han pogut xuclar i jo me les he pogut mirar pensant que els estava donant el millor, no només nutrients sinó escalfor, amor i protecció és una satisfacció enorme. Mitjançant l'alletament m'he enamorat de les dues i ha sigut l'inici de la nostra infinita relació.
És un inici ben bonic que sempre quedarà i que sempre recordaré més que les llevades a mitja nit. I és que el període de nadó per una mare és ben especial perquè aquesta dependència es dur a terme.
Aquests dies m'està entrant una nostàlgia aguda ja que començo a veure que algun dia l'alletament s'acabarà. El 17 de Gener torno a la feina i amb aquest retorn un final de període.
Sento sentiments mixtos ja que per una banda, penso que està bé tornar a la feina i seguir el meu camí com Aleyda farmacèutica així com permetre que la meva filla es relacioni amb altres persones, nens i aprengui infinitat de noves coses. Em satisfarà quan me n'adoni que pot estar estones feliçment sense mi. Però per altra banda, em consumeix el fet de pensar que se m'acaben els dies d'estar totes les hores al seu costat. M'agafa ansietat quan penso que m'he de separar i cal que em repeteixi mil cops, és el millor per les dues. Sé que per ella també serà dur (sobretot l'Alba que està ben enganxada a mi) però sé que després ho trobarà ben normal i això crec que és positiu.
Quan agafi la rutina sé que aconseguirem un bon equilibri i em relaxa pensar que només retorno tres dies. Sort que ens ho podem permetre!! El balanç de poder estar 4 dies amb elles segueix sent el guanyador. I els 3 dies a la feina ens ajuden, tant a mi per avançar professionalment com a elles per descobrir el món de la llar d'infants i és que estem ben encantats amb el Caius!!! Tenim molta sort de tenir una “nursery” amb una gent tant bonica que acompanyen i cuiden les nostres nenes tant i tant bé.
Desitjo que el deixar de mamar progressiu per l'Alba vagi tant bé com amb la Dèlia i que no ho patim cap de les dues. Per ara l'introducció de sòlids està sent un èxit, així que cal saber créixer i avançar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada