Una setmana amb els avis de Barcelona

Hola! Sóc l'Alba, la petitona de la família, i com que els papis diuen que van una mica ocupats he decidit fer una entrada per començar a dir la meva, què us sembla? Per començar, us diré que m'estic aficionant a engrapar tots els objectes que puc abastar amb els braços i amb un valent moviment de cames que sovint em deixa estirada cap per avall i una mica frustrada; però m'agrada molt agafar els objectes i tastar-ne la textura i el gust amb la meva mandíbula sense dents (encara no surten!). A vegades la Dèlia m'arranca la joguina o m'etziba un copet carinyós, però en general em fa petons i abraçades que aprecio. Aquí podeu veure lo guapa que estic:

Últimament m'està costant una mica adormir-me i ploro força al bressol i els papis encara no saben ben bé per què, però poca o poc espero acostumar-me a això d'anar a dormir. Sempre puc mirar d'aprendre a la meva germana, que sembla que no es desperta ni si hi ha tempestes, ni trons ni terratrèmols.

Però jo no us escrivia per això sinó per dir-vos que hem tingut la visita de l'avi i la nana, els avis de Barcelona, que han estat una setmana amb nosaltres. A mi m'ha agradat molt perquè els he pogut conèixer més bé que abans i he començat a jugar amb ells.

Per desgràcia, el cap de setmana no hem pogut sortir massa perquè tant la Dèlia com jo estàvem malaltones amb una tos horrible i els papas ens han donat antibiòtic i tot! Però almenys el dissabte vam anar al centre cívic on hi havia una festa de barri de Nadal i li van pintar a la Dèlia la cara. Estava genial de papallona! Ah, i també vam comprar un pastís de xocolata enooorme que no hem aconseguit acabar-lo en tots els dies!

Us deixo amb una foto divertida que vam fer ahir quan muntava la Dèlia i cantàvem aquella cançoneta d'aquestes terres que fa: "horsie hooorsie don't you stop...".