Ara bé, fa tres dies hem començat a patir alguns plors intermitents i inconsolables que em produeixen una angoixa que passen a tristor. Quan obra la boca d'aquella manera els ulls se'm queden com taronges i m'entren les pors del que pot tenir. Avui la "health visitor" ha anomenat la temible paraula dels còlics i jo ja m'he començat a desesperar... que si sempre serà així, etc.
També estic a la fase d'acceptació d'una nova responsabilitat, que pesa, me la miro i la veig tant indefensa que em provoca molta tendresa i alhora tristesa de que no la sàpiga entendre o que alguna cosa no rutlli.
La setmana vinent l'Adrià torna a la feina i això també m'espanta. Em vull fer una rutina i organitzar activitats, grups de mares, iogues per bebés però és tant petita encara que cal esperar.
Tot i les infinitats de petites preocupacions, sé que ella està bé perquè no s'ha aprimat ni un gram des de que ha nascut, ja pesa 4.100kg, té les galtones ben bufones i fa totes les seves funcions. Aquí la teniu:
Hola papis!
ResponEliminaMare meva, quina nena tan preciosa! I ja somriu! Això no ho havien de fer als tres mesos? Aleyda, no pateixis, estic segura que està a les millors mans que pot estar i que ho feu de primera. A les fotos se la veu la mar de feliç i desperta i ja aguanta el cap i tot!
Això dels còlics fa patir molt, però ja es passarà. Heu provat de fer-li massatges i posar-la bocaterrossa a sobre el braç? Al meu nebot li calmava força que el poséssin al tummy tub (aquesta banyera que sembla una galleda) i que li arronséssin les cametes a sobre la panxa i així treia els gasos. Hi han unes gotes d'homeopatia que van força bé, aconsegueixo el nom i t'ho passo.
Molts petons i una enhorabona enorme!
Rosa+Biel i Xevi
P.D: em sembla que té els ulls de l'Adrià!
Hola wapus,
ResponEliminaA vore, des de la visió osteopàtica del tema, molt sovint els còlics del lactant són produits per la compressió del Xè parell cranial a nivell occipital, a causa de la compressió que rep el crani per passar pel canal del part... si és aquest el motiu no patiu que ho solucionem el proper dia 10.
També pot ser que tingui una mica d'intoleràcia a algun aliment que prenguis tú... no estaria de més que suspenguessis l'ingesta de lactis durant un temps, a veure que passa.
De totes maneres, estic del tot dacord amb el que diu la Rosa, no hi ha res que vagi millor que els petons, les carícies i que seguiu el vostre instint. Quin millor terapeuta que el que teniu dins vostre????.
Petonarrus Tarragonins.
Hola família!
ResponEliminaQuina Dèlia més maca que va creixent! És increïble que rigui tan aviat, no?
Pel tema còlics, us vull comentar que uns amics han tingut una nena i estan igual; ja sé que no ajuda gaire, però potser consola... sembla que és algo normal, no?
Cada cop que miro el blog em vénen llàgrimes als ulls... aix!, serà que em desperta l'instint maternal...
Un petonarru des de la Riera!
Mar
Merci pels comentaris. És molt guai llegir-los i veure que de tant en tant traieu el nas al blog i podeu compartir les experiències amb nosaltres.
ResponEliminaUna abraçada a totes i tots!