Les rutines encara no han arribat però sí les associacions del canvi de bolquer-mamar-rotet-quedar-se fregida. La Dèlia dorm molt i quan la mires et transmet una pau que t'entendreix al màxim. Alguna vegada plora fort i el cor s'encongeix però per ara sempre l'hi hem trobat el motiu. He de superar aquests moments sense que se'm posi la llagrimeta a l'ull (només n'hem tingut 2 i ara que els penso em poso a riure).
M'agrada aprendre i us asseguro que ser mare és viure en una classe diària!!
Us deixo amb dues fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada