Dèlia, t'adjunto unes fotos perquè sempre recordis quan eres a la panxulina. En una t'abracem el pare i la mare i en l'altre, surt la teva carona. Així és com intentàvem fer-nos la idea de com series, tot i que com pots comprovar és ben difícil endevinar-ho. És per aquest motiu que estem tan ansiosos de veure't i tenir-te en braços. Ara ja falta ben poc. Anima't!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada