2 mesos!

Avui la Dèlia compleix 2 mesos!! i he pensat celebrar-ho amb una entrada al blog penjant noves fotos:

Ja veieu que va creixent força i és sorprenent els canvis que dia a dia anem descobrint.
La comunicació ja és total i us podria donar molts exemples, el més recent va ser ahir quan vam anar al cinema a veure una peli-documental: "the cove" contra la indústria dels dofins. En el moment més trist de la peli jo em vaig posar ben nerviosa (en silenci) i la Dèlia va començar a plorar, realment l'escena era horrorosa però com a través del contacte meu ella va saber el que estava passant!

També us he d'explicar la preocupació de la setmana: al anar de ventre. La Dèlia ha passat de cagar a cada canvi de bolquer a fer-ho ben poques vegades, jo em pensava que era restrenyiment però es veu que es ben normal i amb la lactància aquest canvi pot succeir repentinament. Ahir quan me'n vaig enterar vaig alleujar el patiment i la resposta d'ella va ser la cagarada més gran de la seva vida. Una altra lliçó.
Com la del xumet, tenia molts i molts dubtes de si posar-li o no, que si interfereix amb la lactància, que si no, gràcies als consells de la Ciara entre d'altres em vaig atrevir a posar-li... la resposta d'ella: l'escup de seguida. Tants dubtes per res!! Així es que un cop més, el més savi és seguir les teves intuïcions i anar provant... no val la pena patir abans d'hora!! Com a mares, cadascuna sap el que li va bé al seu fill/a.
I em despedeixo amb un fragment de la “Laura Gutman” que he trobat preciós i explica com visc algunes preses de la Dèlia quan mama:

"Cuando un bebé acaba una toma, suele dormirse completamente extasiado. Todas las mujeres que hemos amamantado una vez sabemos lo que se siente al observar una criatura que está visiblemente colmada, dormida en su paraíso terrenal. Podemos imaginar que es la vivencia más completa de satisfacción y difícilmente encontraremos otra similar.
Quizás podemos compararla con la satisfacción física y emocional que sentimos a veces después de hacer el amor, donde frecuentamente las dos personas, que compartimos esa totalidad que llamamos orgasmo, nos dormimos extasiados y acariciados del placer. La sensación de "llenado" es total. Podemos decir que en este momento no importa nada más. El mundo puede acabar y eso no nos afecta, ya que nosotros estamos, en cierta forma, fuera de todos los lugares materiales (...)"