Les primeres vacunes

Avui hem anat a posar-nos les primeres vacunes i ha sigut una experiència gens agradable. A la mare, quan ha vist les dues agulles enormes, se li ha encongit el cor. Jo m'he assegut a la seva falda sense saber què m'esperava, fins i tot li he fet un somriure a la infermera. Ara bé, quan m'han posat la primera he començat a cridar amb totes les meves forces. A la mare li queien les llàgrimes i el cor li punxava d'una manera que ha sigut la vacuna que li ha fet més mal de la seva vida. Es sentia culpable del meu dolor. (Els que han passat coses més greus pensaran que sóc una bleda ben gran però és així com ho he viscut i sóc conscient de lo dèbil que encara sóc).
Després a la sala d'espera ens hem intentat calmar les dues, he mamat i he caigut esgotada al maxi-cosi. Després hem passat un dinar agradable però a la tarda tenia una cama ben inflada i em feia mal. La mare, entre dubtes com sempre (sembla mentida que sigui farmacèutica), m'ha donat paracetamol i ara em trobo millor...
I un cop més, l'Aleyda mare, s'ha sorprès del que sent per aquesta criatura. L'Adrià l'altre dia em va dir, hi ha persones que s'emocionen en cada posta de sol, són aquests mateixos els que no es deixen d'emocionar en cada nova expressió que fa el seu fill o filla, que ho viuen amb intensitat. Em va quedar clar que nosaltres pertanyíem en aquest grup de persones perquè... no parem d'al·lucinar amb la Dèlia.
Aquí la teniu amb els seus primers vestits i més expressions: