Avui els pares m'han vestit de diumenge amb el jerseiet que em va cosir l'àvia (que per cert, ja em va estret), m'han assegut a la cadira dels grans i m'han posat al davant una petita màquina platejada i estranya, diferent a la negra que ja he vist mil vegades. Em miraven i miraven amb la màquina aquesta a la mà, i una rialla enorme. M'han fet gràcia!
Els he explicat un parell de coses que m'han vingut al cap, i ells vinga a riure però en silenci... Que estranys són els adults, a vegades!
( Petoneeets per tothom! Si us plau digueu-nos si es veu i se sent el vídeo, perquè és el primer cop que en pengem cap i no ho veiem clar. Merci! )
Se sent molt bé... fins i tot m'ha semblat sentir com se us escapa el riure! :)
ResponEliminaJo crec que ja podríeu començar a deixar que la Dèlia digués la seva al blog, en lloc de traduir-la sempre... diria que ja se l'entén força bé! :) :)
Quina gran idea, Marta!
ResponEliminaLa propera entrada li deixaré fer a ella!
Osti tu! quin gran discurs!!
ResponEliminaDèlia presidenta!!
Jajajaja! Es veu molt bé i és molt bonic!, teniu una filla ben trempada!
petonets,
Mar
Kirana started smiling when I was playing this... now she is trying to chat back ;0) X
ResponEliminaJo no el puc veure ni escoltar, sic!
ResponEliminaEstic fent servir el Mozilla; ara ho provaré amb l'Explorer...