Ahir vam tenir un vespre mogudet, la Dèlia es queixava amb motiu incomprensible per nosaltres i el pare va provar tot de tècniques fins que vam trobar un amic del seu tamany que semblava fer-la rumiar i la va calmar al abraçar-la. Aquí teniu el resum de la història:
PD. avui me n'he enterat que els nens al vespre poden sobreestimular-se i llavors pot ser l'explicació dels gemecs-plors "But there is nothing you can do about it"... au doncs, a aguantar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada